La Unió d’Empresaris d’Automoció de Catalunya (UEAC), a través de CONEPA, ha participat en la redacció de l’escrit signat per CETRAA, GANVAM i FAGENAUTO, posant el focus en l’Estat espanyol per vulnerar les normes comunitàries i permetre les pràctiques abusives de les asseguradores. Aquestes males pràctiques causen greus perjudicis econòmics als tallers i per això s’ha decidit posar fil a l’agulla i exposar aquesta problemàtica d’una vegada per totes.
Les associacions adherides a aquest escrit pretenen que arribi una solució des d’Europa a les desequilibrades relacions amb les asseguradores que s’aprofiten dels tallers mecànics del nostre sector. Es denuncien, entre altres aspectes:
- La fixació unilateral del preu/hora.
- La falta d’objectivitat dels barems.
- La dependència econòmica dels perits.
- La imposició de proveïdors i tipus de recanvi, en el seu cas.
- Les restriccions en l’elecció del taller per part de l’usuari.
CETRAA, CONEPA, GANVAM i FAGENAUTO en representació dels tallers de reparació nacionals, han denunciat a l’Estat espanyol davant el Parlament Europeu per incomplir quatre Directives comunitàries i diversos articles del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE). L’escrit de petició, presentat en el dia d’avui, es dirigeix perquè aquest es posicioni sobre el citat incompliment que, segons les associacions denunciants, sustenta les males pràctiques de les asseguradores causants de greus perjudicis econòmics als tallers.
Amb aquesta iniciativa es pretén una solució des d’Europa, que basada en el respecte al marc jurídic comunitari acabi amb la desequilibrada relació actual de tallers i asseguradores, donant origen a un marc més equitatiu.
Males pràctiques
- Les asseguradores fixen els preus hora sense respectar l’establert pel taller i l’import a abonar pel sinistre, sense que als tallers se’ls reconeguin totes les hores de treball que inverteixen en les reparacions (encara que estan obligats a garantir els seus treballs); i han d’aplicar descomptes comercials. L’article 101.1.a) del TFUE prohibeix les pràctiques que tinguin per objecte fixar directament o indirectament els preus de compra o de venda o altres condicions de transacció falsejant la competència. D’altra banda, l’article 101.1.e) prohibeix “aplicar condicions desiguals per a prestacions equivalents”, la qual cosa ocorre en aplicar diferents preus a usuaris o asseguradores.
- Els barems, confeccionats per empreses vinculades o participades per les asseguradores, s’usen (limitant l’ús d’altres eines de valoració) pels perits per a taxar el temps i cost dels materials, actuen en detriment del taller, ja que el barem no té per què ajustar-se al tractament de la reparació de cada taller ni a la seva estructura empresarial. Així mateix, els barems difereixen entre si per a la mateixa mena de reparacions. És una pràctica deslleial i agressiva, segons l’article 8 de Directiva 2005/29/CE.
- A Espanya pot haver-hi col·lusió tàcita entre asseguradores perquè totes han baixat els preus de les seves pòlisses, alguna cosa que no ha ocorregut en altres Estats. Per tant, el mercat espanyol de reparacions és desequilibrat. També els convenis CIDE i ASCIDE, reforcen la idea de col·lusió tàctica i la fixació de preus unilateral, ja que l’import del mòdul es fixa anualment i és independent del cost real dels danys del vehicle. El sistema estén els seus efectes a l’assegurança voluntària. Les asseguradores tenen interès a taxar el mal en el menor cost possible. L’article 101.1.c del TFUE, prohibeix la col·lusió de preus.
- Així mateix, la dependència econòmica dels perits no permet garantir que actuïn amb estricta objectivitat a l’hora d’avaluar els danys i fixar el preu/hora de la reparació. Existeix una dependència vertical i abús de dret en perjudici del consumidor i del taller. A més, els perits no estan col·legiats, ni la seva formació regulada; per tant, la seva actuació no està reglada. Així que falten garanties per a l’adequat desenvolupament de la professió. S’incompleix l’article 17.3 de la Directiva 2016/97 que ordena que els Estats garanteixin que els distribuïdors d’assegurances no avaluïn el rendiment dels seus empleats d’una manera que entre en conflicte amb la seva obligació d’actuar en el millor interès dels seus clients. És necessari resoldre la dependència vertical dels perits, creant un òrgan supervisor que designi als perits de manera independent i davant el qual es reclamin les males pràctiques.
- Algunes asseguradores imposen als tallers els proveïdors de recanvis o el tipus de recanvi a instal·lar. Aquesta pràctica vulnera la Directiva 2006/123/CE relativa a l’exercici de la llibertat d’establiment lliure circulació dels serveis. Les asseguradores no vetllen per l’eficiència i òptima qualitat de la prestació de serveis dels tallers de reparació perquè imposen aquestes exigències o condicions com l’aplicació de descomptes comercials.
- Hi ha companyies que comercialitzen pòlisses que impedeixen als clients triar lliurement el taller per a reparar el seu vehicle, sense que altres tallers puguin adherir-se a aquesta mena d’acords, restringint la lliure competència i la llibertat d’elecció del consumidor. Aquesta pràctica està prohibida per la Directiva 93/13/CEE per abusiva per als consumidors, especialment en els accidents imputables a tercers, ja que en ells el perjudicat ha de tenir llibertat d’elecció. A més, la resta de tallers rep menys clients, sofrint un desavantatge competitiu. Igualment són abusives les clàusules restrictives a la lliure elecció, que no es destaquen en el text del contracte de l’assegurança ni se signa separadament
- Finalment, algunes entitats, una vegada ocorregut el sinistre, constrenyen al client perquè porti el seu vehicle a determinats tallers seleccionats, distorsionant el mercat en limitar i restringir la lliure elecció de taller pel consumidor, vulnerant el principi d’igualtat i aprofitant el desconeixement de l’assegurat. Aquesta pràctica vulnera la Directiva 2005/29, sobre pràctiques comercials deslleials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors perquè poden distorsionar el comportament econòmic del consumidor mitjà al qual afecta fent-li prendre una decisió que d’una altra forma no hagués pres.
