· Conepa, Cetraa, Ganvam i Fagenauto llancen una campanya de recollida de signatures de suport a aquesta iniciativa per fer més força encara
El mes de març passat, Cetraa, Conepa, Ganvam i Fagenauto presentaven una denúncia a l’Estat espanyol davant el Parlament Europeu per incomplir quatre Directives comunitàries i diversos articles del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE), que, segons les associacions, “estarien facilitant les males pràctiques de les asseguradores i l’important desequilibri existent en la relació que ocasiona greus perjudicis econòmics als tallers”.
L’admissió a tràmit d’aquesta denúncia ha fet que les associacions llancin una campanya de recollida de signatures amb la finalitat d’obtenir el suport dels tallers. Per a això, s’ha creat una pàgina web que descriu el procediment per a sumar-se de manera en línia a la denúncia.
Què recull la denúncia?
Amb aquesta denúncia, les quatre associacions sol·liciten que “el Parlament Europeu es posicioni sobre el citat incompliment que sustenta les males pràctiques i s’obtingui una solució que, basada en el respecte al marc jurídic comunitari, acabi amb la desequilibrada relació actual de tallers i asseguradores, donant origen a un marc més equitatiu”. Segons els representants dels tallers, les actuacions de les asseguradores inclouen greuges com la fixació dels preus/hora sense respectar aquells establerts pel taller ni l’import a abonar pel sinistre, i sense que als tallers se’ls reconeguin totes les hores de treball que inverteixen en les reparacions.
Els denunciants assenyalen també que “els barems confeccionats per empreses vinculades o participades per les asseguradores són emprats perquè els perits taxin el temps i cost dels materials de les reparacions que han d’assumir, actuant en detriment del taller, ja que el barem no té per què ajustar-se al tractament de la reparació de cada taller ni a la seva estructura empresarial”.
A més, les associacions indiquen que “a Espanya pot produir-se una col·lusió tàcita entre asseguradores, a tenor de la tendència a la baixada dels seus preus, que no ha ocorregut en altres Estats, així com a la determinació de preus de la reparació a través dels convenis CIDE i ASCIDE”. Així mateix, la dependència econòmica dels perits no permet, segons els denunciants, “garantir que actuïn amb estricta objectivitat a l’hora d’avaluar els danys i fixar el preu/hora de la reparació”, per la qual cosa suggereixen resoldre el problema creant un òrgan supervisor que designi als perits de manera independent i davant el qual es reclamin les males pràctiques.
Tampoc s’obliden les associacions de la pràctica de les asseguradores que “imposen als tallers els proveïdors de recanvis o el tipus de recanvi a instal·lar”, així com “determinades exigències que impossibiliten vetllar per l’eficiència i òptima qualitat de la prestació de serveis que proporcionen els tallers de reparació”.
Finalment, la denúncia recull que “algunes companyies asseguradores comercialitzen pòlisses que impedeixen als clients triar lliurement el taller per a reparar el seu vehicle, veient-se obligats a reparar-lo en un nombre limitat d’empreses sense que altres tallers puguin adherir-se a aquesta mena d’acords, restringint la lliure competència i la llibertat d’elecció del consumidor“. En aquesta mateixa línia, les associacions denuncien que “algunes entitats, una vegada ocorregut el sinistre, constrenyen al client perquè porti el seu vehicle a determinats tallers seleccionats, distorsionant el mercat en limitar i restringir la lliure elecció de taller pel consumidor, vulnerant el principi d’igualtat i aprofitant el desconeixement de l’assegurat“.
