La fi dels motors de combustió a la Unió Europea està avui més prop de ser una realitat. El ple del Parlament segueix els passos de la seva Comissió de Medi Ambient (ENVI) i manté els objectius proposats des de Brussel·les, la qual cosa confirma una reducció del 100% d’emissions en cotxes i furgonetes a partir de 2035, encara que no endureix els intermedis.
Tot i que semblava que els diputats comunitaris replicarien l’ocorregut en la votació de maig en l’ENVI, la inclusió de les esmenes 75 i 126 per part del Partit Popular Europeu, rebaixant l’objectiu a un 90%, va fer dubtar fins a l’últim moment. Finalment, totes dues propostes van ser tombades amb 264 vots a favor, 328 en contra i 10 abstencions, menys ajustat del que algunes fonts apuntaven a aquest mitjà que temien en els moments previs.
Així mateix, el Parlament va acordar mantenir una rebaixa del 15% en els nivells de carboni en tres anys, el 55% en 2030 i el citat 100% cinc cursos després. És a dir, la proposta d’increment dels objectius actuals que va fer el juliol passat la Comissió Europea. “El resultat és una bona notícia. Manté l’ambició necessària per a aconseguir la neutralitat climàtica en 2050 i complir els nostres compromisos en la lluita contra l’escalfament global, i amb el paper de lideratge que la UE té en el món en aquesta matèria”, va afirmar César Luena, parlamentari del PSOE a Brussel·les.
Consens en el no als objectius intermedis
Això anul·la els intents de les agrupacions d’esquerres i verds, que donaven suport a organitzacions mediambientals, d’endurir encara més aquestes metes i afegir una altra intermèdia en 2027 –esmenes 81, 83, 84, 85, 119 i 120. Aquest punt és menys sorprenent, perquè ja el va rebutjar la Comissió de Medi Ambient. “Podrien haver asfixiat a la indústria espanyola en avançar de manera abrupta la transició cap al cotxe elèctric. La proposta de la Comissió, prou ambiciosa, ha estat confirmada avui per la cambra”, va valorar Susana Solís, representant de Ciutadans en el Parlament Europeu.
Per part seva, el membre espanyol de Socialistes i Demòcrates va opinar que “la proposta s’ha articulat d’acord amb el sector automobilístic, els sindicats i els comitès d’empresa”. “És un tema en el qual hem estat molt acurats perquè afecta molt als interessos d’Espanya. Reduir els objectius com volia la dreta seria una forma de negacionisme pràctic,” va continuar.
Sense recompensa als ZLEV i ecocombustibles
On semblava que l’Eurocambra discreparia va ser respecte als incentius als zero o baixes emissions, coneguts com ZLEV. Mentre que en la votació de l’11 de maig en aquest últim òrgan van aprovar la seva supressió, en aquesta ocasió, l’esmena 107 proposava eliminar l’article original sobre les bonificacions, però la van rebutjar. En realitat, el motiu és que les esmenes 25 i 69 del text original ja s’advoca per la seva desaparició, i ambdues van passar el tall.
Quant a altres de les principals novetats que es van incloure el mes passat a l’ENVI, l’ajust a la baixa del sistema de crèdits a les innovacions ecològiques, també va ser confirmat (esmena 26), encara que el PPE va intentar amb les esmenes 77 i 130 introduir un sistema que els bonifiqués, que va ser descartat amb 278 ‘sís’, 322 ‘nos’ i 8 abstencions.
Les propostes que la Comissió Europea elabori un informe al 2023 sobre el suport financer necessari per a avançar cap a l’electrificació, un altre anual des de 2025 sobre les millores en aquesta matèria i establir l’any vinent una metodologia comuna per a estudiar el cicle de vida complet del CO₂ en cotxes i furgonetes, es van incloure totes en el document final.
“Ens permet lluitar per a evitar un canvi climàtic galopant. És també una oportunitat històrica per a ajudar a acabar amb la nostra dependència del petroli i dona la seguretat que la indústria de l’automòbil necessita per a augmentar la producció de vehicles elèctrics, la qual cosa farà baixar els preus per als conductors”, va declarar l’expert en electrificació de Transport & Environment, Carlos Rico, l’organització de la qual és una de les quals més activament ha insistit als eurodiputats perquè apostessin per la descarbonització total.
Torn dels ministres
Una vegada decidides totes les esmenes, el text final, proposat pel neerlandès Jan Huitema de Renew, es va aprovar amb 339 suports, 249 vots en contra i 24 abstencions. Solís, companya de partit, va celebrar “el treball de molts mesos”, ja que “des del començament” van voler “apostar per la sostenibilitat, però no a qualsevol preu”.
“El resultat és molt equilibrat perquè permetrà arribar a un transport sense emissions sense sacrificar ocupacions”, va assegurar, encara que “no es pot entendre de forma aïllada: ha d’anar unida al Reglament d’Infraestructura de Càrrega”. Ara, és el moment que els ministres de Medi Ambient dels Estats membre decideixin les seves postures al llarg d’aquest mes, abans que comencin els diàlegs a tres entre Comissió Europea, Parlament i Consell de la UE. La legislació final no arribarà, si tot el procés transcorre segons l’esperat, fins a tardor.
“Han de redoblar l’aposta per 2035 i no deixar espai a falses solucions verdes com els e-fuels. Permetre els combustibles sintètics en els cotxes suposaria un desviament costós i malbaratador de la gegantesca tasca de netejar el transport. Els vehicles elèctrics de bateria estan llestos avui i són una forma més neta, barata i eficient de descarbonizar”, va concloure demanant-los Rico.
