La Comissió Europea treballa en l’horitzó de publicar una llei de distribució continuista, que supleixi al Reglament UE 330/2010, a partir del 31 de maig d’enguany. Per part seva, proposa prorrogar fins a 2028, amb una revisió en 2025, el 461/2010, que caduca un exercici més tard i afecta principalment a la postvenda
El termini de la Comissió Europea per a aprovar la nova Llei de Distribució comunitària que doni el relleu al Reglament UE Nº330/2010, que es va publicar en el Diari Oficial de la UE el 23 d’abril de 2010 i va entrar en vigor l’1 de juny d’aquest any, conclou el 31 de maig de 2022 i, segons s’ha pogut saber la intenció de Brussel·les és que el text sigui continuista.
En la normativa, que regularà “determinades categories d’acords verticals i pràctiques concertades” —tal com fa l’actual—, entre les quals es troba l’automoció, no es preveu que estableixi les pautes, per exemple, de la venda directa de les marques, que era una de les qüestions que estaven en debat en el sector. A més, tampoc s’espera que se segmenti per tipus d’activitats, sinó que continuarà sent general, mantenint en tots dos casos l’statuo quo present.
Encara que consideren que sempre es pot millorar, els concessionaris se senten còmodes amb el reglament 330/2010, encara vigent, perquè de fet, la prova que dificulta la venda directa és que les marques que volen realitzar aquest tipus d’operacions estan canviant els contractes de distribució als d’agència, segons assenyalen a aquest mitjà. En aquest sentit, no veurien amb mals ulls una norma conservadora.
Dins de la venda directa per internet, un altre debat que està pendent és el de la dualitat de preus. Això és si el cost de comprar un cotxe físic és major que si es fa en línia, alguna cosa que podria limitar o almenys esclarir Brussel·les, encara que no està previst que es faci en aquesta ocasió.
No obstant això, en el nou text, que regula l’apartat 3 de l’Article 101 del Tractat de funcionament de la UE i del qual hauria d’haver-hi un esborrany en les pròximes setmanes, sí que s’estima que inclourà, per exemple, la definició de què és contracto agent i que la marca no podria obligar a un concessionari, a efectes jurídics canviar a aquest format contra la voluntat de l’afectat. En qualsevol cas, els drets i obligacions de les parts els fixen els estats membres, si bé qui assumeix les inversions sí que podria venir d’Europa.
Quines dades ha de facilitar el concessionari a la marca
Una altra línia en la qual s’està treballant és què succeeix quan un concessionari tradicional actua com a distribuïdor i agent alhora —per exemple, que vengui uns cotxes d’una forma i altres d’una altra, alguna cosa que ocorre sobretot amb el vehicle elèctric—, ja que un agent pur no hauria de realitzar cap inversió, perquè les fa la marca, però la qüestió és com s’articula en cas que tinguis tots dos models.
Per a la reforma, hi ha hagut una consulta pública general i després una més concreta en relació a l’intercanvi d’informació entre marques i concessionaris. Alguna cosa de summa importància, perquè regularà quines dades és imprescindible que es comparteixi entre totes dues parts i quin no pel que el distribuïdor no la hi ha de subministrar. Això té a veure sobretot, amb la base de dades del client.
Per contra, tampoc s’espera que per a la norma de distribució selectiva s’incloguin aspectes centrals per a les xarxes de venda, com són les inversions no amortitzades en cas de cancel·lacions per part del fabricador, perquè dependrà de les regulacions nacionals.
El reglament de postvenda es prorrogarà fins a 2028
Un altre text jurídic que és essencial i que la Comissió Europea estava tractant d’articular per a la seva renovació és el 461/2010, referent «a determinades categories d’acords verticals i pràctiques concertades en el sector dels vehicles de motor», —principalment als tallers independents—.
En aquest cas, per a aquest el reglament, que conclou el 31 de maig de 2023 després d’entrar en vigor l’1 de juny de 2010, el plantejament de l’organisme comunitari, presidit per Úrsula von der Leyen, és prorrogar-lo fins a 2028, si bé es revisarà en 2025.
Els distribuïdors esperaven que aquest reglament, que no sols afecta a la postvenda, pogués aclarir alguns punts transversals que no es tindran en compte en el nou 330/2010, com limitar la venda directa o establir indemnitzacions per les inversions no amortitzades, però per a això caldrà esperar, almenys, fins a 2025 o 2028.